24 de febrer

Aquesta setmana hem continuat amb el llibre de Bernat Joan i Marí, Sociolingüística a l’aula. Mitjançant aquest llibre, hem tractat el següents conceptes:

• Bilingüisme unilateral, on la llengua que es considera de contacte no és la pròpia. Es curiós el fet que es dóna en aquest tipus de bilingüisme, per exemple, quan un catalanoparlant es troba en un grup amb castellanoparlants, ja que encara que no conegui el castellà, intenta parlar-lo perquè es troba al grup en qüestió.
• La normalització lingüística i la possibilitat de mantenir el bilingüisme en un procés de normalització. Parlem de normalització quan ens referim al procés per el qual en un territori determinat s’intenta compensar una situació lingüística anòmala, per exemple, donant cursos. El problema esdevé quan la llengua no coincideix amb la de l’Estat.
• Hem tractat la diferència entre monolingüe (que defensen parlar una sola llengua) i unilingüe (només parlen una llengua).
• No hi ha gaires situacions de bilingüisme equilibrat, ja que el bilingüisme constitueix una situació  transitòria, ja sigui entre un unilingüisme i un nou unilingüisme, o entre un unilingüisme i el retorn al mateix unilingüisme.
• Referent a la situació lingüística d’Eivissa, es pot afirmar que el que tenim és una situació de bilingüisme unidireccional, ja que la llengua d’integració de la societat nouvinguda és l’espanyol. A més a més, hi ha un gran nombre d’individus diglòssics, que no vol dir que ens trobem en una situació de bilingüisme diglòssic, però si que hi ha molts d’individus que consideren que l’espanyol és una llengua més apta que el català.

En aquest punt hem tractat a classe què és la diglòssia (situació en que hi ha dues llengües, considerant-ne una d’apta per als usos formals i informals, i l’altra només per als informals. També es dóna el cas en que no seria cert que només s’utilitzés  una llengua per a les situacions informals, però si que els parlants d’aquesta valoraran més positivament l’altra llengua que la seva pròpia).
Hem continuat treballant el concepte de diglòssia en relació al bilingüisme a la nostra societat, concluint que no hem assolit la normalitat en l'ús de la llengua catalana.

Avui he après la diferència entre monolingüista i unilingüe; la vertadera situació en que es troba l’illa d’Eivissa i en què consisteix la normalització i la diglòssia.

17 de febrer

A la classe d’avui, hem fet un ràpid repàs als temes que tractàrem el primer dia, ja que hi havia alumnes que no hi havien pogut assistir.  Per tant, hem repetit quina és la nostra llengua (el català) i què són l’eivissenc, el menorquí, etc. (dialectes).

Conjuntament hem contestat a la pregunta de L’eivissenc és català o el català és eivissenc?, i hem arribat a la conclusió de que l’eivissenc és català. És el mateix que quan parlem d’un andalús que parla castellà, per molt que l’anomeni andalús mai es plantejarà que parli una llengua diferent al castellà;  és el mateix cas per a l’eivissenc i el català: un és la llengua i l’altre el dialecte.

Tot seguit, la Helena ens ha repartit un mapa conceptual on apareixen tots els termes i conceptes que necessitem per poder entendre l’assignatura i ens ha aclarit els possibles dubtes que han sorgit.

Així, hem après que la llengua té uns determinants que la fan distintiva: la llengua té nom, situació geogràfica concreta; pertany a un grup i té els seus propis elements constitutius.

A més a més, totes les llengües es poden estudiar des de la lingüística, que s’ocupa de l’estructura, s’hi estudien els sons, la forma de la llengua i la sintaxi; o d’altra banda, es poden estudiar des de la sociolingüística (relació de la llengua amb la societat), que s’ocupa de l’ús de la mateixa, fent referència tant als àmbits on es desenvolupa (parla: diferents variants i varietats, o llengua: relacions amb altres llengües i conflictes que es poden produïr), com a la història, tant social i política, com la història de la mateixa llengua.

Per acabar la classe, hem treballat un text d’en Bernat Joan i Marí, Sociolingüística a l’aula, amb el qual hem tractat els diferents tipus de bilingüisme que hi ha: bilingüisme familiar, instrumental, integrador o cultural.

A més, també hem treballat el bilingüisme com a mite, on en Bernat Joan ens explica que sovint els defensor dels bilingüisme ho són per mantenir el seu privilegi de romandre unilingües, en canvi, els vertaders bilingües, solen defensar el contrari.

Avui he après tots els conceptes relacionats amb la llengua que he esmentat al parlar del quadre conceptual i els diferents tipus de bilingüisme.

Primera publicació del meu Quadern de Bitàcola

Avui, 10 de febrer de 2011, hem tingut la primera classe de Aprenentatge de les llegües en contextos multilingües.

La professora, Helena Alvarado, a més d’explicar-nos en què consistirà l’assignatura, quins treballs es portaran a terme i quins criteris es seguiran per a la avaluació, ens ha demanat que cadascú de nosaltres faci un Quadern de Bitàcola, on deixem per escrit tot allò que realitzarem a classe i què és el que hem aprés cada dia.

A més de realitzar la introducció a la assignatura, hem treballat dos texts, un de n’Isidor Marí i un d’en Bernat Joan i Marí.

Al primer text Quina és la nostra pròpia llengua?, (extracte de "La nostra pròpia veu") l’autor ens parla de la diversitat de nomenclatures que rep el català, depenent del lloc concret on ens trobem. Aquesta diversitat, pot fer que sorgeixin problemes a l’hora de respondre a la pregunta de quina llengua fem servir habitualment. Hem d’oblidar els nostres prejudicis i tenir ben clar que tant si l’anomenem eivissenc, com mallorquí, com menorquí, etc. la llengua que parlem tots és el CATALÀ.

Com totes les llegües, el català té diversos dialectes, sent aquestos el eivissenc, mallorquí, etc. Pertànyer a una ciutat o una altra, no ens impedeix entendre’ns quan parlem, ja que independentment del lloc on hem après el català, tots som parlants d’una mateixa llengua.

Al segon text, un article d'opinió anomenat Ecolingüistes, en Bernat Joan i Marí ens parla dels ecolingüistes, és a dir, aquelles persones disposades a treballar per mantenir la diversitat lingüística, (paraules textuals del propi Bernat).

Al món on vivim, s’hi parlen moltes llegües; moltes fortament arrelades, però també moltes que estan en perill d’extinció. En Bernat Joan i Marí, ens explica perquè hem de ser conscients de l’importància de les llengües i del seu manteniment, perquè cada cop que es perd una llengua, es perd molt més que un mitjà d’intercomunicació, es perd una visió del món i de la cultura que acompanya aquesta llengua.

Avui he après el que significa ecolingüistes i tot el que comporta la desaparició d’una llengua, a més del gran nombre de llengües que es troben en perill d’extinció a reu del món.