24 de febrer

Aquesta setmana hem continuat amb el llibre de Bernat Joan i Marí, Sociolingüística a l’aula. Mitjançant aquest llibre, hem tractat el següents conceptes:

• Bilingüisme unilateral, on la llengua que es considera de contacte no és la pròpia. Es curiós el fet que es dóna en aquest tipus de bilingüisme, per exemple, quan un catalanoparlant es troba en un grup amb castellanoparlants, ja que encara que no conegui el castellà, intenta parlar-lo perquè es troba al grup en qüestió.
• La normalització lingüística i la possibilitat de mantenir el bilingüisme en un procés de normalització. Parlem de normalització quan ens referim al procés per el qual en un territori determinat s’intenta compensar una situació lingüística anòmala, per exemple, donant cursos. El problema esdevé quan la llengua no coincideix amb la de l’Estat.
• Hem tractat la diferència entre monolingüe (que defensen parlar una sola llengua) i unilingüe (només parlen una llengua).
• No hi ha gaires situacions de bilingüisme equilibrat, ja que el bilingüisme constitueix una situació  transitòria, ja sigui entre un unilingüisme i un nou unilingüisme, o entre un unilingüisme i el retorn al mateix unilingüisme.
• Referent a la situació lingüística d’Eivissa, es pot afirmar que el que tenim és una situació de bilingüisme unidireccional, ja que la llengua d’integració de la societat nouvinguda és l’espanyol. A més a més, hi ha un gran nombre d’individus diglòssics, que no vol dir que ens trobem en una situació de bilingüisme diglòssic, però si que hi ha molts d’individus que consideren que l’espanyol és una llengua més apta que el català.

En aquest punt hem tractat a classe què és la diglòssia (situació en que hi ha dues llengües, considerant-ne una d’apta per als usos formals i informals, i l’altra només per als informals. També es dóna el cas en que no seria cert que només s’utilitzés  una llengua per a les situacions informals, però si que els parlants d’aquesta valoraran més positivament l’altra llengua que la seva pròpia).
Hem continuat treballant el concepte de diglòssia en relació al bilingüisme a la nostra societat, concluint que no hem assolit la normalitat en l'ús de la llengua catalana.

Avui he après la diferència entre monolingüista i unilingüe; la vertadera situació en que es troba l’illa d’Eivissa i en què consisteix la normalització i la diglòssia.