3 de març

Avui, principalment, hem debatut a classe la pertinença o no de l’utilització del terme Països Catalans per denominar el conjunt de territoris de parla catalana; la situació de la Comunitat Valenciana (sempre en relació al català) i de la situació (al menys teòricament) desfavorable del català a la mateixa Comunitat Valenciana; i la necessitat de tractar la lingüística a classe també des d’un caire polític, ja que a l’assignatura tractem la Sociolingüística, es a dir la societat i la lingüística, i en el moment de tractar la societat, és impossible ometre la política.

La professora també ens ha explicat que el terme Països Catalans no és un terme acunyat, sinó que s’utilitza per parlar d’una comunitat lingüística, i ha fet referència als nacionalismes, que curiosament, considerem nacionalismes aquells “nacionalismes” a petita escala, aquells “nacionalismes grans” no són considerats nacionalismes, i són els que més mal fan a la societat, ja que tenen el poder d’influir negativament en la gent, provocant determinats comportaments perjudicials per al manteniment d’altres llengües.

Després del debat, hem continuat amb el llibre Sociolingüística a l’aula, ja utilitzat a classes anteriors.

Amb el que hem avançat del llibre, hem vist què és una interllengua (llengua de comunicació internacional) i quin seria el model lingüístic ideal per a la futura Europa unida (un model que garantís la intercomunicació entre tots els europeus i el manteniment de totes les llengües de la comunitat, juntament amb el màxim de democràcia lingüística).

També hem après quan es va originar el conflicte lingüístic (durant els episodis d’imposició dictatorial de l’espanyol).  Tot i això, no totes les zones catalanoparlants es troben en conflicte, n’hi ha on el català està molt arrelat i és prou potent per fer que els nouvinguts s’integrin en català sense cap problema.

En aquesta mateixa sessió hem tractat la possibilitat de sortida del conflicte lingüístic, que passaria per un canvi de direcció en la inèrcia del mateix en què la societat catalana no hauria de resignar-se a deixar morir la llengua.

Però, el procés de substitució lingüística no és inevitable. A Eivissa ens trobem en una situació de perill, ja que l’àmbit d’ús (on vertaderament es coneix la situació d’una llengua) no afavoreix massa al català.

Avui he après què vol dir àmbit d’ús, què és una interllengua i quan es va originar el conflicte lingüístic.