Monogràfic

Durant les vacances de Setmana Santa, havíem de llegir un monogràfic de Llengües, ètnies i cultures a l’ensenyament.

Aquest text parla dels factors que influeixen en l’aprenentatge de les llengües.

Schumann i el seu model d’acumulació afirmen que l’èxit de l’adquisició d’una segona llengua està vinculat amb:

• La distància psicològica (factors afectius); necessitat i desig d’acostar-se a l’altre, de comunicar-se, d’entendre’l.
• La distància social (factors relacionats amb el grup); a més distància social, més dificultats per assolir la llengua del medi on viuen.

Una escola vertaderament igualitària, ha d’ajudar a aconseguir acostar l’alumne que pertany a una minoria i el seu entorn.

Perquè els nouvinguts s’integrin adientment a la comunitat que els acull, hi ha d’haver un bon desenvolupament de la llengua d’origen per aconseguir l’aprenentatge d’altres llengües. Així, és necessari que l’escola impulsi l’ús i l’estudi de les llengües del seu alumnat.

Els articles (resumits) que trobem al monogràfic són els següents:

• Oriol Guasch.

Oriol ens diu que el plurilingüisme creixent de les societats occidentals ha arribat a l’escola, pel què ha arribat el moment de replantejar-se l’ensenyament de les llengües.

És necessari revisar la planificació actual de les llengües a les escoles, on ara es separa entre l’aprenentatge de la L1, de la L2 i de la llengua estrangera.  S’ha de concebre una única didàctica de la llengua que es formalitzi en metodologies concretes; en opcions metodològiques adequades a les diferents situacions d’ensenyament i aprenentatge.  És a dir, es requereix un currículum obert.

El llenguatge verbal té una triple funcionalitat: instrument de comunicació, de representació i de socialització. Aquesta globalitat de l’activitat escolar ha d’implicar a tot el claustre, no tant sols limitar-se a les àrees lingüístiques.

Per anar acabant, ja que els protagonistes de la construcció del seu coneixement són els alumnes, les institucions educatives han de fer un esforç molt gran per donar-los suport en aquesta tasca.

Pel que fa al Dissenys Curriculars de Base de Catalunya, València i les Illes Balears, s’acosten al plurilingüisme de la realitat escolar però no mencionen el fenomen de la presència dels alumnes immigrants i les seves llengües i cultures diverses.

• Ignasi Vila

Ignasi afirma que una participació activa en la vida social comporta una autoimatge positiva i una bona autoestima. Aquests, són dos conceptes positius que no podran existir en una persona nouvinguda si se sent rebutjada. Per evitar això, no podem separar l’aprenentatge de la llengua de l’aprenentatge de la convivència.

La distinció més important entre la immersió i la submersió lingüística és com ambdós programes tracten la llengua pròpia de l’alumnat. La submersió no la considera, en canvi en la immersió es converteix en un eix del programa promovent actituds positives envers les llengües.

Hi ha diverses pràctiques i estratègies educatives que reconeixen als nouvinguts i la seva llengua i cultura. Per exemple, el professorat pot possibilitar tasques comunes i motivadores que permetin el treball conjunt entre nens estrangers i autòctons, implicant-se així en els processos de comunicació i negociació que ajuden al progrés lingüístic dels escolars.

Per últim, n’Ignasi afirma que és necessari desenvolupar materials lingüístics específics per a l’aprenentatge de la llengua escolar i la llengua familiar de l’alumnat.

• Lluïsa Rancé

Per als alumnes d’Incorporació Tardana de vuit anys per amunt, l’aprenentatge del català ja es pot considerar com una segona llengua. 

Tots aquests alumnes necessiten adaptar-se a la nova situació, i per això és imprescindible que se sentin acollits. Per aconseguir que se sentin vertaderament acollits, el professorat ha d’oferir-los una educació personalitzada, atenent a les característiques personals de cada alumne, ja que l’alumnat és molt divers.

Per a l’acceleració de l’aprenentatge dels alumnes, cal que tinguin un suport lingüístic. Es tracta de donar-los l’atenció personalitzada que necessiten sense extreure’ls de l’aula, mitjançant un professional a temps parcial i amb periodicitat determinada pel centre.

Ja que en la nostra societat la comunicació escrita té un pes molt important, cal aconseguir  que l’alumnat d’IT trobi interessant i plaent comunicar-se per escrit en llengua catalana.

• Mireia Valls

El seu article fa referència al funcionament de les classes de català dirigides a alumnes d’Incorporació Tardana de llengües no romàniques.

És molt important tenir en compte que molts dels estats d’origen d’aquests alumnes són pluriculturals i que a més a més, és habitual que les cultures que els conformen no visquin en harmonia.

També ens hem de fixar en la procedència, que pot ser urbana o rural. És veritat que potser a l’entorn rural és més comú trobar-se amb l’analfabetisme, però no hi ha que generalitzar, ja que cada nen és diferent.

El mateix succeeix entre nacionalitat i religió, ja que la religiositat pot tenir un  gran ventall d’intensitats, independentment de l’origen dels alumnes. És millor deixar que el nen ens informi de la seva religió (si ho creu adient) ja que també n’hi ha que són més reservat que d’altres i no els agrada que els preguntin.

Pel que fa a l’escolarització, podem trobar alumnes sense escolaritzar, altres que han dut a terme un procés d’alfabetització precari, i altres que al seu país han cursat totes les matèries que els corresponia, amb més o menys èxit.

Referent a la llengua, la majoria dels alumnes són com a mínim bilingües. Pel que fa al català, es considera que l’enfocament didàctic més adequat és el comunicatiu, ja que ofereix més avantatges per al nen i a més a més intenta motivar-lo.

És necessari que un professor sigui capaç de trobar diferents estratègies amb les que treballar, ja que a una mateixa classe amb diversos alumnes d’IT podem tenir alumnes molt diferents entre ells, i és necessari adaptar-se a ells.

A continuació, l’autora ens fa algunes recomanacions interessants per a nosaltres com a futurs mestres.

Per acabar, de les reflexions finals crec que cal destacar el fet de saber posar-se en el lloc de l’altre, per així poder entendre als nens i els seus ritmes i no forçar-los. Per molt que imposem la llengua als alumnes, si ells no volen aprendre, no ho faran. Per això, com a futurs mestres, crec que hem de treballar per tal d’aconseguir que aprendre la nostra llengua resulti atractiu i motivador.

Què he après?

Al llarg de tota la lectura, he après algunes recomanacions molt interessants a l’hora d’ensenyar una llengua.

També he aprés que es necessita fer una reestructuració de l’enfocament que es té actualment sobre l’aprenentatge de les llengües a les institucions educatives. Per realitzar un bon treball, es requereix un currículum obert que permeti adaptar-se a cada alumne; una connexió entre l’aprenentatge de les llengües i l’ambient afectiu; tenir la possibilitat de realitzar activitats motivadores per tal d’aconseguir una bona actitud dels alumnes enfront de la llengua;  suport lingüístic inclusiu; i tot això sense oblidar els aspectes religiosos o qualsevol altra característica que pugui variar d’un alumne a un altre. És a dir, hi ha que intentar oferir a cadascun dels alumnes un tracte personal i adaptat a les seves necessitats i característiques.