10 preguntes extretes del llibre Català normalitzat en un món multilingüe, de Bernat Joan i Marí

1. Què és el català?

El català és una llengua romànica parlada a quatre estats diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia), que compta amb la major part del territori dins l’Estat Espanyol. Els territoris on es parla la llengua catalana són la Catalunya nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (a l’Aragó), el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer (a Sardenya). El català és la llengua d’un territori relativament extens, però que només compta amb una minúscula part independent (Andorra).  

2. Quins models de normalització lingüística tenim a Europa?

D’una banda tenim el model jacobí, un model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s’hi parli només una llengua. Dins d’aquest model hi ha diverses situacions que van des d’aquelles que no amaguen gens ni mica aquest propòsit, fina a aquells estats que teòricament defensen la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l’assimilació.

De l’altra banda, a les antípodes del model jacobí, hi trobem el model lingüístic igualitari, és a dir, el d’aquells estats que no tenen una llengua com a pròpia, sinó que diverses llengües són pròpies i oficials.

3. Què hem de tenir en compte a l’hora de defensar els nostres drets com a comunitat lingüística?

Per defensar els nostres drets, trobem cinc trets importants que poden guiar-nos:

-         Cal fixar-nos en aquells que han aconseguit la plena normalitat lingüística: es tracta de veure com han arribat a aconseguir la normalització lingüística aquells que hi ha reeixit. Es pot conseguir dins un model lingüístic igualitari, o a partir de l’assoliment de la pròpia sobirania nacional.

-         Cal ser coherents en les nostres reivindicacions: l’Estat espanyol no demana l’oficialitat plena de totes les llengües del territori, però tampoc no es conforma amb el fet que no siguin oficials, demana la pseudooficialitat del gallec, el basc i el català/valencià. Això no ajuda a gairebé res més que a constituir una raresa dins la Unió Europea. Si volem que la llengua catalana sigui plenament oficial a la Unió Europea cal plantejar-ho obertament i demanar-ho amb totes les conseqüències.

-         Hi ha que tenir clar que la plena oficialitat del català no crearà un efecte dominó. Això resulta improbable si considerem que no hi ha cap comunitat lingüística que es trobi en una situació equivalent a la catalana.

-         L’excepcionalitat crea malentesos: donat el fet que molts parlamentaristes usen l’espanyol, són considerats com hispanoparlants. Molts estudiants a nivell europeu ni tant sols coneixen que a les universitats la llengua vehicular és el català. Tot això, fa que es produeixin malentesos que es podrien evitar.

-         La dignificació del català depèn dels dirigents catalanoparlants: s’ha de mostrar la situació excepcional de la llengua catalana, per arribar a posar-hi remei.

4. La població nouvinguda és important per la llengua catalana?

Sí, molt. Aquests pot ser un punt clau en el futur de la llengua catalana, el grau de normalitat futur dependrà en gran mesura, de la capacitat que tingui la nostra societat d’incorporar a la comunitat lingüística  catalana el gran contingent de població nouvinguda. 

5. Un catalanoparlant pot exercir els seus drets lingüístics a totes les àrees de parla catalana?

No, no podrà. Segons de quin estat sigui el ciutadà catalanoparlant, o fins i tot, segons a quina comunitat autònoma resideixi tindrà unes o altres possibilitats d’usar amb normalitat la llengua catalana i de veure respectats els seus propis drets lingüístics, ja que si es troba a la Catalunya del nord, a l’Alguer o a la Franja de Ponent, el català no hi es llengua oficial, pel que només podrà esperar actituds voluntaristes respecte a la llengua.

 

6. Un catalanoparlant pot obtenir tota la informació local, regional, nacional, internacional, etc. que necessita sense haver de recórrer a cap llengua diferent del català?

La resposta és clarament sí, pot sense cap tipus de problema.

Existeix un gran espai comunicacional en llengua catalana: comptem amb diverses cadenes de televisió que funcionen totalment en català, altres que ho fan majoritàriament en català, o d’altres que inclouen desconnexions per als territoris de llengua catalana; també hi ha una sòlida xarxa de televisions locals, cadenes de ràdio, premsa escrita i nombroses revistes; tot això, forma un conjunt on es pot trobar tot el necessari per estar perfectament informats del món que ens envolta sense haver de recórrer a una llengua diferent al català.

  

7. Trobar-se a una societat multilingüe afecta a la llengua pròpia?

A les societats amb llengües normalitzades, el plurilingüisme no afecta a la vigència de la llengua pròpia, independentment del percentatge de la població que parli una o altra llengua. En canvi, el multilingüisme si pot afectar negativament les llengües que es troben en una situació de minorització lingüística, depenent principalment de com es faci la incorporació lingüística dels nouvinguts a aquestes societats concretes.

8. Què és una interllengua i què són llengües regionals?

Partint de la base de què vivim en una era de globalització, l’anglès s’ha convertit en la llengua d’aquest món globalitzat, la llengua d’intercanvi a nivell universal i la més coneguda; així doncs, l’anglès és una interllengua d’abast mundial.

Al costat d’aquesta interllengua, en tenim d’altres de gran difusió internacional, que també tenen un paper molt important en el món de la intercomunicació entre pobles i societats.  De manera extensa d’aquestes llengües se’n sol dir “llengües regionals”, és a dir, llengües d’abast supranacional, però no comparables en quant a poder d’intercomunicació amb l’interllengua mundial. Algunes de les principals llengües regionals són el xinès mandarí, l’espanyol, el francès, l’àrab, o també el portuguès, entre d’altres.

9. Quines són les eines que han sorgit per poder millorar l’aprenentatge de la llengua catalana?

Aquestes eines són l’OPTIMOT, un portal web que permet consultar gran quantitat de recursos en línea (traductors i correctors automàtics, diccionaris i reculls terminològics, etc), a més ofereix un sistema de consultes lingüístiques automatitzat que facilita la resolució de consultes a través d’un cercador d’informació, i també ofereix una adreça de correu electrònic i un número de telèfon que els permet fer les consultes de manera personalitzada.

També hi ha el Servei de Traducció Automàtica, que pretén cobrir les necessitats de traducció automàtica que tenen els diferents departaments de govern i oferir un servei gratuït de traducció automàtica per a les empreses i la ciutadania, amb funcionalitats bàsiques.

El tercer recurs que trobem és el Curs de Català en línia, que com el seu propi nom indica consisteix en un curs inscrit en un entorn virtual vehiculat a través d’internet, on l’objectiu final és que l’alumne aprengui a usar la llengua, que aprengui a comunicar-s’hi.

Per acabar, trobem el Voluntariat per la Llengua, que és un projecte de participació lingüística que posa en contacte persones que tenen coneixements bàsics d’aquesta llengua i que volen adquirir seguretat amb persones que utilitzen habitualment el català.

10. Perquè el català no és una llengua oficial a la Unió Europea?

Perquè la comunitat lingüística catalana no compta amb cap dels dos trets elementals per garantir l’oficialitat: no té un estat propi (tret d’Andorra, que no està dintre la Unió Europea), ni té l’estat (o estats) a favor, més bé tot el contrari: França nega l’existència del català i Espanya no considera la llengua catalana en peu d’igualtat amb l’espanyola.