31 de Març

 

Avui, 31 de març de 2011, ens ha visitat na Iolanda Bonet (mediadora de secundària a la nostra illa) per parlar-nos del pla d’acollida  lingüístic i cultural (PALIC).

El primer que crec que val la pena remarca de tot el que ens ha dit, és l’afirmació: dels nouvinguts sempre s’aprèn. Crec que és molt important ja que marca l’actitud envers l’acollida. A dintre de les aules sempre hi haurà nouvinguts, i això s’ha d’entendre com una avantatge per a tothom, ja que poden oferir molt a la societat que els acull.

Per ajudar-nos a comprendre millor el que ens explica, ens ha posat un exemple de com es realitza el procés d’acollida amb un nen acollit fictici.

Per començar, als nouvinguts (de fora d’Espanya, perquè als de l’estat espanyol no se’ls considera nouvinguts), se’ls inscriu a la oficina d’escolarització i els assignen una escola o institut i un curs adaptat a les seves necessitats.

Per conèixer aquestes necessitats, se’ls realitza una entrevista amb un mediador, que també fa de “traductor”. Si aquest mediador no coneix la llengua, s’utilitza un servei d’interlocució . així se’l pregunta si ja havia anat a l’escola o no, quin curs li toca, etc. També s’intentarà detectar si te necessitats especials.

Una vegada feta la entrevista, es matricula a l’escola, i s’informa a la mateixa de que hi acudirà un nou alumne, així a l’escola ja sabran quan arriba i el podran atendre millor.

Al procés d’acollida, hem d’entendre i respectar que hi ha cultures diferents i que cadascú té les seves característiques.

Per atendre als nens en acollida hi ha:

-         PALIC, programa i orientacions.

-         Aula d’acollida.

-         Diccionaris per les llengües.

-         Professora d’acollida. La professora mai s’ha de trobar tota sola, ja que a Eivissa hi ha entre un 12% i un 56% d’alumnat acollit a les aules, així que tota la comunitat educativa ha de participar en l’educació dels nens acollits.

No hi ha una tècnica d’immersió que sigui vàlida per a tothom, els mestres han de ser flexibles i donar a cada nen el seu temps, ja que no tots tenen el mateix ritme. Tot i això, hi ha pautes comunes que s’utilitzen amb tots els nens acollits, com són treballar per a la integració social a dintre de l’escola i de la comunitat educativa; esmorzars interculturals; tallers; aprofitament dels dies festius; penjar cartells a classe amb el nom de les coses,  etc. En definitiva, hi ha que fer que els nens acollits es sentin una part més de la comunitat on es troben, i que s’integrin amb els companys. Per això, no hi ha que treballar només amb els nens en acollida, sinó amb tota la classe i escola.

Amb les llengües, sempre hi ha que deixar una mica de temps abans d’exigir una resposta. El centre acollidor ha de ser un centre de portes obertes que no oblida la seva identitat, on tot el claustre es veu implicat.

Per a la preparació del professorat hi ha programes dedicats al tractament dels nouvinguts i per a la especialització en l’acollida.

Depenent d l’edat del nen, li serà més fàcil assolir els coneixements i el nivell dels companys,o més difícil. Per exemple, un nen fins els 6-7 anys, aprèn molt ràpid i tot d’una coneix la llengua del país d’acollida. Dels 7 als 12 anys, més o menys, en un any o dos com a molt, ja s’han incorporat. A vegades, se’ls col·loca en un curs inferior al que els tocaria, però això és per ajudar-los mai s’ha de veure com un trauma o un fet perjudicial per ells.

Per últim, els nens de més de 12 anys, els costa molt més, pel que hi ha que treballar més amb ells i donar-los més temps.

En acabar, na Iolanda ens ha portat diversos recursos que s’utilitzen en l’acollida: uns jocs, revistes, diccionaris, etc.

La sessió ha resultat molt entretinguda i m’ha aportat alguns conceptes i curiositats que no coneixia. Aquests són el percentatge de nens nouvinguts que tenim a les aules de la nostra illa; passes a seguir en el procés d’acollida (no coneixia el procés de l’entrevista, algunes consideracions especials a la cultura i lloc de procedència dels nouvinguts, etc);  les diferències d’assimilació entre les diferents edats; i tècniques per ajudar als nouvinguts, com per exemple enganxar el nom de les aules conjuntament amb un dibuix,o posar el nom dels objectes que tenim a classe a sobre del mateix objecte.

En la meva opinió, com a futurs mestres, aquesta visita ha estat molt interessant, ja que tots ens trobarem amb alumnes nouvinguts a les nostres aules, i hem de saber com ajudar-los.